Introducció a la senyalística

• Rosa Llop

  

  Rosa Llop és dissenyadora i investigadora independent. La seva investigació se centra en la sistematització del llenguatge visual. Actualment és directora del Màster en Direcció i Disseny de Projectes per Internet i del Postgrau en Disseny d’App d’ELISAVA (Universitat Pompeu Fabra). També és professora de Comunicació Gràfica en el Grau en Disseny i col·labora com a autora i consultora de la UOC en les assignatures de Disseny d’Interacció i Visualització de Dades. El 2004 va publicar a l’editorial Gustavo Gili el llibre Un sistema gráfico para cubiertas de libros: hacia un lenguaje de parámetros, del qual ja s’ha fet la segona edició. Recentment ha escrit el llibre Cuaderno de Interacción, en què reflexiona sobre la metodologia del projecte d’interacció des d’una perspectiva constructiva. En l’àmbit de la senyalística, entre els anys 2008 i 2012 va participar en el Grup de Recerca Tecnologies de la Informació i Paisatge (Universitat Autònoma de Barcelona), amb el qual va desenvolupar diversos projectes de senyalització del Patrimoni Cultural en què les TIC articulaven accions de millora de la vinculació de la ciutadania amb el seu patrimoni històric, natural i humà.

PID_00250260

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

---

1.Tipologies d'espais

Cada tipus d’espai té unes característiques que determinaran com ha de ser el projecte de senyalística. Per exemple, una estació de tren i un hospital són espais que seran utilitzats per un elevat nombre de persones que voldran viure l’experiència de manera molt similar en termes d’eficàcia: trobar la seva destinació amb la màxima precisió i en el menor temps possible. En canvi, un edifici corporatiu focalitzarà l’experiència no tant en l’optimització del recorregut, sinó a mostrar els valors de la seva identitat de marca i transmetre sensació de seguretat als seus treballadors.

Serveis de transport. En aquesta tipologia d’espais hi trobem serveis vinculats a la mobilitat de les persones, com ara aeroports, estacions de tren i autobusos, xarxes de metro, carreteres, etc. En aquest tipus d’espais garantir un flux de circulació clar i simple és molt important, ja que d’aquesta claredat en depèn la seguretat de les persones i l’eficiència del servei.

Serveis públics. En l’àmbit dels serveis públics ens trobem amb els que estan vinculats a l’atenció de la salut (hospitals i centres de dia) i els que estan relacionats amb els tràmits institucionals i l’educació (universitats, oficines d’atenció al ciutadà, etc.). En el cas dels serveis vinculats a la salut, l’experiència de la senyalització es focalitza a orientar correctament les persones en un entorn d’alta complexitat en què circulen individus que viuen situacions d’estrès i ansietat. Aquest és un dels àmbits que està generant més innovació en aquesta disciplina, ja que tradicionalment el focus de la senyalística s’ha posat a facilitar la circulació dels treballadors, mentre que ara es posa a facilitar la circulació dels pacients i els seus acompanyants per tal de reduir l’estrès que es viu en aquests espais i millorar l’experiència d’aquest tipus de serveis.

En el cas dels serveis relacionats amb l’educació i l’àmbit institucional, ens trobem amb serveis que estan ubicats en una diversitat d’espais. Per exemple, en un mateix campus universitari podem trobar les facultats ubicades en edificis diferents i distanciades les unes de les altres. El mateix passa amb els diferents departaments d’un ajuntament o govern. El focus de la senyalística en aquest tipus d’espais se centra a transmetre valors que cohesionin el conjunt i facilitin la mobilitat entre edificis sense perdre la visió en conjunt.

Espais comercials. En l’àmbit comercial hi podem trobar des de centres comercials fins a supermercats, passant per tota mena de botigues corporatives. Aquest tipus d’espais focalitzen la senyalització tant en els aspectes d’orientació de les persones i la localització de béns com en la creació d’una experiència que reforci la identitat de marca del lloc. Ikea, per exemple, recentment està canviant la senyalització en alguns dels seus establiments, incorporant-hi maneres de “transgredir” el recorregut de circulació lineal que l’ha fet famós.

Edificis corporatius. Els edificis corporatius són edificis que normalment pertanyen a una mateixa empresa. En podem trobar de caràcter professional o lúdic. En els d’àmbit professional hi ha els edificis d’oficines, que a vegades poden incorporar plantes de manufactura i emmagatzematge, i els centres de convencions. En els de caràcter turístic hi trobem els hotels i restaurants. L’èmfasi de la senyalística acostuma a centrar-se a garantir la seguretat de les persones que els habiten i a facilitar la circulació dels proveïdors de serveis.

Espais patrimonials. Dins la categoria d’espais patrimonials hi podem trobar museus, edificis emblemàtics, itineraris en l’entorn natural, etc. La principal característica d’aquest tipus d’espais és que són visitats en situacions d’oci i atrauen visitants de diverses cultures. Per tant, el focus de la senyalització és transmetre una experiència centrada en la difusió dels valors culturals i paisatgístics d'aquell lloc.

Espais efímers. En la categoria d’espais efímers hi trobem tots aquells esdeveniments que tenen una durada predeterminada: festivals, exposicions, manifestacions, fires, etc. La principal característica és precisament el seu caràcter volàtil i el projecte acostuma a centrar-se en la producció d’elements d’identificació de baix cost i gran impacte en termes d'identitat visual.

1.1.Casos d’estudi

A continuació us presentem tres casos d’estudi de diferents tipologies d’espais. L’objectiu d’aquesta selecció és doble. D'una banda, s’han seleccionat casos en què l’experiència de l’usuari és central en l’enfocament que s’ha atorgat al projecte. I de l’altra, els tres casos il·lustren tres de les categories d’espai més habituals: edificis, entorns urbans i entorns naturals. Consulteu els enllaços web que us proporcionem i exploreu en profunditat cada projecte. Compareu els casos que us presentem amb la vostra pròpia experiència amb un hospital, un parc natural o un esdeveniment urbà com ara un festival. Reflexioneu en la manera com l’espai i l’activitat que s’hi realitza determinen l’enfocament de la senyalística i de quina manera la senyalística ha determinat l’experiència que heu viscut.

1.1.1.Zaans Medical Center

Silo és una agència holandesa de serveis de disseny que basa la seva metodologia en el disseny centrat en les persones. En aquests enllaços podeu consultar un dels seus darrers projectes, directament relacionat amb la senyalística d’espais de serveis públics vinculats a la salut. El total del projecte es divideix en dos casos d’estudi:

1) El primer cas d'estudi és la senyalística de l’Hospital Zaans centrada en la funcionalitat (https://www.siloagency.com/en/case/hospital-wayfinding/).

2) El segon cas d'estudi és la creació d’un entorn gràfic que fomenti la relaxació entre els visitants i reforci la identitat visual de l’hospital (https://www.siloagency.com/en/case/creating-a-healing-environment/).

El resultat d’ambdós projectes és un entorn gràfic de gran qualitat que fomenta un accés a l’hospital segur i confortable.

1.1.2.Itinerari Sensorial Can Grau

Inclusive Studio és un estudi barceloní liderat pel dissenyador Raúl Goñi, l’objectiu del qual és la creació d’entorns sensorials de caràcter inclusiu en l’espai públic. En aquest enllaç podeu consultar un dels seus primers projectes, un itinerari sensorial dins el Parc Natural del Garraf dissenyat específicament per a persones amb visió reduïda: https://floresenelatico.es/naturaleza-y-sentidos/1879.

1.1.3.Grafting Architecture

Bildi Grafiks és un estudi de serveis de disseny format per Agnès Simon i Martí Ferré. Per al Pavelló de Catalunya a la Biennal d’Arquitectura de Venècia van dissenyar un sistema de senyalística que reflectís l’actitud de diàleg entre els arquitectes presents a la mostra i alhora fos respectuós amb les normes estrictes d’intervenció a l’espai públic de la ciutat de Venècia. La seva proposta es basa en dos conceptes: per una banda, la creació d’un sistema de capes que facin permeable la història de la ciutat amb la intervenció contemporània, i, de l’altra, l'execució artesana de la producció fent servir materials humils i tècniques de trenat tradicional. El resultat és un palimpsest de caràcter efímer carregat de modernitat.

3.El procés de treball en un projecte de senyalística

Com tot projecte de disseny, ens trobem davant d’un procés que comença per entendre les necessitats del client i acaba amb l’entrega a producció del projecte creatiu que s’hagi dissenyat. No obstant, un projecte de senyalística és un tipus de projecte multidisciplinari que implica coneixements en l’àmbit de la comunicació visual, l’arquitectura i l’urbanisme, així com la producció objectual. Per tant, podem definir el treball en un projecte de senyalística com un procés d’alta complexitat.

En aquest context, Chris Calori, autora del llibre Signage and Wayfinding Design (2015) fa una proposta metodològica basada en tres puntals:

1) el principal propòsit d’un programa de senyalística és comunicar informació sobre un lloc als seus usuaris;

2) aquesta informació es formalitzarà en un conjunt de grafismes, i

3) aquests grafismes es mostraran mitjançant tot un seguit d’objectes que s’ubicaran a l’espai en qüestió.

D'acord amb aquesta seqüència d’acció, Calori dibuixa el projecte de senyalètica com una piràmide dividida en tres sistemes: el sistema d’informació, el gràfic i l’objectual.

Cadascun d’aquests sistemes està interrelacionat amb els altres dos, però aquesta fragmentació permet una aproximació a la complexitat del projecte des de la clàssica estratègia de dividir per vèncer.

1) El sistema d’informació. Comunicar informació es l'essència funcional de tot projecte de senyalística i en aquesta fase hem d’esbrinar quina informació haurem d’exposar en els senyals, com la redactarem, on la ubicarem i com es relacionen els diferents senyals i localitzacions entre si per tal de construir una xarxa d’informació coherent i cohesionada.

2) El sistema gràfic. El sistema gràfic és el vehicle bidimensional que codifica i mostra el sistema d’informació. Aquest sistema consisteix a definir quins objectes gràfics aplicarem (tipografia, color, símbols i signes) per a codificar els missatges, com els organitzarem en l’espai físic per tal de crear ordre, jerarquia o èmfasi en els diferents continguts i com aplicarem aquests missatges gràfics en els objectes.

3) El sistema objectual. El sistema objectual és la col·lecció d’objectes tridimensionals que mostraran la informació codificada en forma de missatges gràfics. Aquest sistema consisteix a definir la forma d’aquests objectes tridimensionals, la seva mida i la manera com s’instal·laran en l’espai. Aquest sistema també ha de definir els materials i acabats d’aquests objectes, quins sistemes d’il·luminació es faran servir i quin tipus de manteniment es necessitarà.