PID_00283929

Procés i protocols d’avaluació psicopedagògica

QUÈ VOL DIR FER UNA
AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA
L’avaluació psicopedagògica és un procés de treball col·laboratiu i interdisciplinari en què es recull i s’analitza informació rellevant sobre els diferents components i sistemes que intervenen en el procés educatiu i d’aprenentatge d’un/a alumne/a. Aquest procés involucra un conjunt de professionals amb l’objectiu d’elaborar o millorar una resposta educativa de qualitat de manera col·legiada.
QUÈ NO ÉS UNA AVALUACIÓ
PSICOPEDAGÒGICA?
No és un mètode de diagnòstic amb la finalitat de col·locar una etiqueta al subjecte. Aquesta pràctica correspon a altres serveis o altres institucions (per exemple, de l’àmbit de la salut). Ha d’evitar la segregació de l’alumne/a.
PER QUÈ ES FA UNA AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA?
1
Per identificar les barreres que limiten i dificulten la participació de l’alumne/a en el procés educatiu i d’aprenentatge.
2
Per aportar informació que ajudi a prendre decisions de millora amb l’objectiu de respondre eficaçment a les necessitats educatives de l’alumne/a.
3
Per afavorir que tots els/les alumnes tinguin l’oportunitat d’aprendre amb unes condicions afavoridores i realitzin un aprenentatge de qualitat.
ÉS UN PROCÉS FORMATIU COMPARTIT,
CONTINUAT I DIALÒGIC
IDENTIFICA
  • Les vulnerabilitats i les potencialitats de l’alumne/a
  • Les necessitats en el procés educatiu i d’aprenentatge
  • La barreres a l’aprenentatge situades a l’entorn
  • Els motius pels quals no té èxit educatiu
  • Els suports i recursos de l’entorn
  • L’impacte dels suports
  • Els canvis en el procés
  • El context educatiu i familiar de l’alumne/a
FACILITA
  • La reflexió compartida
  • La presa de decisions col·legiada
ORIENTA
  • Les pràctiques protectores
  • Les pràctiques preventives
  • Les potencials vinculacions amb:
    • l’aprenentatge
    • les relacions
    • l’entorn
IMPLICA L’ENTORN
DE L’APRENENT
AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES DE L’ALUMNE
  • El sentiment de pertinença
  • La vinculació amb els aprenentatges
  • El nivell de competències
  • Les habilitats
  • Les potencialitats
  • Les vulnerabilitats
  • Els aspectes emocionals
  • La confiança i la seguretat
  • Altres
AVALUACIÓ DEL CONTEXT ESCOLAR
  • Les pràctiques protectores
  • Les barreres a l’aprenentatge
  • Els aspectes afavoridors de l’aprenentatge
  • Les vinculacions establertes
AVALUACIÓ DEL CONTEXT FAMILIAR
  • Els valors emocionals
  • Els valors culturals
  • Els sentiments de pertinença
INICI DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ
FASES DE L’AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA
OBSERVACIÓ A L’AULA
  • Concretem amb els docents la finalitat de l’observació.
  • Definim i presentem el rol de l’observador.
  • Escollim les activitats adequades per obtenir una informació objectiva.
  • Objecte d’observació:
    • La dinàmica de la classe: tipus d’agrupaments, consignes dels docents, anticipació dels aprenentatges, explicitació dels resultats d’aprenentatge.
    • Lloc físic i grupal que ocupa l’alumne/a.
    • Els vincles de l’alumne/a.
    • Actitud, atenció, interès i motivació davant les activitats individuals i grupals.
    • Nivell d’autonomia.
    • Estils d’aprenentatge.
    • Participació en la dinàmica de l’aula.
    • Interaccions amb els companys i amb els adults.
    • La percepció respecte als aprenentatges.
    • La capacitat de comprensió, d’interpretació i d’evocació del que percep.
    • Els suports i les mesures establertes en el procés d’aprenentatge.
    • Les barreres a l’aprenentatge Les metodologies més afavoridores.
    • Els models organitzatius.
    • Els recursos d’aprenentatge.
OBSERVACIÓ DIRECTA EN ALTRES ESPAIS ESCOLARS
  • Pati: tipus de joc (simbòlic, de moviment, de taula…), relacions que estableix, interaccions, nivell de tolerància, frustració, gestió dels conflictes…
  • Les entrades i sortides de l’aula, de l’escola i d’altres espais comunitaris.
  • Dinàmica de moviment en el context escolar: canvis de classe, fluctuacions pels passadissos…
ANÀLISI DE LES PRODUCCIONS DE L’ALUMNE/A
ÉS INTERESSANT FER AQUESTA ANÀLISI AMB
L’ALUMNE/A EN QÜESTIÓ
  • El nivell d’elaboració dels treballs.
  • L’accés als materials curriculars.
  • La personalització de les activitats.
  • El nivell d’execució.
  • Les activitats del Pla de suport Individualitzat (en cas que en tingui).
  • Els errors reiterats.
  • El retorn per part dels docents.
  • L’organització dels materials de treball.
  • Instruments i tècniques d’avaluació: rubriques, proves, qüestionaris, proves curriculars, etc.
SESSIONS DE TREBALL AMB L’ALUMNE
  • Ens presentem i expliquem la finalitat de les sessions i de la valoració.
  • Parlem de la percepció de l’alumne/a sobre la valoració i de per què es realitza.
  • Establim un bon vincle amb l’alumne/a que permeti desenvolupar un espai de confiança i de conversa.
  • Observem el procés d’aprenentatge: ritme i estils.
  • Identifiquem quines estratègies fa servir per accedir a l’aprenentatge.
  • Elaborem un mapa d’aspectes de la lògica de la conducta, de la pròpia identitat i autoestima, de la confiança i la seguretat.
  • Avaluem el nivell actual de competències.
  • Utilitzem instruments o tests que, a més de la informació escolar, ens detallin les capacitats cognitives, executives i emocionals, a més de les relaciones interpersonals i socials. Les proves són un mitja, no una finalitat.
  • Planifiquem el context i la temporalitat de la realització de proves psicomètriques en funció de quan i com puguin donar uns resultats més objectius.
  • Escollim de manera acurada quins tipus de proves són més adequades per identificar les dificultats.
  • Fem servir tests psicològics de caire clínic només quan calgui identificar possibles trastorns que requereixin una derivació als serveis de salut. Aquests instruments no són útils per indagar el context educatiu.
  • Fem la devolució dels aspectes obtinguts a la valoració i de les decisions preses al voltant dels canvis personals i educatius. Demanem l’opinió a l’alumne/a.
ENTREVISTES AMB LA FAMÍLIA
  • L’escola ha d’informar la família abans d’iniciar el procés i comunicar-li el motiu.
  • A partir d’una edat en què l’alumne/a tingui la consciència apropiada, convé que participi en alguna o totes les sessions que es facin amb la família.
Entrevista inicial:
  • Generem confiança per tal de cercar la seva col·laboració.
  • Mantenim una mirada positiva i verbalitzem les dificultats de l’alumne/a, però també n’esmentem les potencialitats.
  • Utilitzem un discurs adequat per ajudar-los a entendre quin és el problema.
  • Els donem espai per explicar la seva preocupació.
  • Ens assabentem de com es troba l’alumne/a a casa i de com es relaciona.
  • Preguntem quines activitats extraescolars realitza.
  • Planifiquem una bateria de preguntes que serveixi de guió per recopilar el màxim d’informació.
  • Altres aspectes recomanables o interessants per iniciar la intervenció.
Entrevista final o de retorn:
  • Comuniquem les propostes al voltant dels canvis en les pràctiques educatives.
  • Oferim acompanyament en el procés de possibles canvis en el context familiar.
  • Expliquem la necessitat d’elaborar un Pla de suport Individualitzat (PI), si escau.
  • Comuniquem l’elaboració de l'informe de Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) i l’informe de Previsió de suports i proposta d'escolarització per a alumnes amb necessitats educatives especials, si escau.
  • Proposem derivacions a serveis específics, centres de reeducació, salut o de serveis socials.
  • Altres orientacions necessàries o recomanables.
COORDINACIÓ AMB D’ALTRES SERVEIS ESPECÍFICS I EXTERNS
  • En cas que l’alumne/a ja rebi suport d’algun servei específic o bé extern, els professionals d’aquest servei han de participar en el procés.
  • Si després de l’avaluació psicopedagògica es considera convenient fer una derivació a un servei extern, cal fer-ho a través de la família i sol·licitar el seu permís per iniciar el treball de col·laboració amb aquest servei.
  • En cas de que com a resultat del procés de l’avaluació psicopedagògica es valori la conveniència de fer una derivació a un servei específic de l’àmbit educatiu, cal sol·licitar l’autorització de la família.
ESPAI DE COL·LABORACIÓ I COORDINACIÓ
ENTRE ELS PROFESSIONALS IMPLICATS
  • Durem a terme un treball col·laboratiu al llarg de tot el procés d’avaluació.
  • Prenem les decisions rellevants i significatives de manera compartida.
  • Proposem de manera col·legiada els canvis per introduir i els tipus de mesures i ajudes per millorar la situació educativa de l’alumne/a.
  • Oferim orientació sobre els aspectes curriculars, metodològics, organitzatius, relacionals i de vinculació.
  • Induïm a un canvi de mirada envers l’alumne/a i a millorar les expectatives dels docents.
  • Facilitem una proposta de seguiment per observar els progressos individuals i grupals.
  • Destaquem la situació de l’alumne/a dins el context educatiu i no focalitzem la mirada en les dificultats individuals.
  • Fem propostes de canvis educatius o de tipus d’escolarització: SIEI, CEE, escolarització compartida en centres de suport a la inclusió: CEE, AIS, UEC, UME, si escau.
  • Valorem la conveniència de sol·licitar la col·laboració d’un tipus de servei específic o la derivació a un servei extern, segons la necessitat.
  • Sospesem la necessitat d’elaborar un Pla de suport Individualitzat (PI).
  • Prenem la decisió d’elaborar l’informe de l’EAP de Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) i l’informe de Previsió de suports i proposta d’escolarització per a alumnes amb necessitats educatives especials, si escau.
  • Recollim les decisions per escrit.
ESPAI DE SEGUIMENT
  • És imprescindible prendre totes les decisions de manera consensuada entre totes les parts implicades en el procés (alumne/a, famílies, docents, orientadors i altres agents).
  • Elaborem una proposta de treball que incorpori tots els aspectes que cal tenir en compte perquè l’alumne/a participi en el procés d’aprenentatge, així com per millorar els models organitzatius i metodològics del context educatiu.
  • Planifiquem l’estructura del seguiment. Les reunions de seguiment constaten els canvis que contribueixen a redefinir l’avaluació. La necessitat de fer un seguiment de l’alumne/a més continuat en el temps dependrà de cada situació particular, de la gravetat del problema i de l’evolució, del nombre de recursos que necessiti, etc.